divendres, 28 de desembre de 2007

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Aquesta novel.la és la única que va escriure J.D. SALINGER, a part de 9 contes i algunes altres històries que mai va publicar.
Salinger va nèixer a Nova York al 1919 i va escriure aquesta novel.la inquietant el 1951. Jo l'he relleigida fa poc i em va tornar a fascinar no sol pel tema sinó pel llenguatge que fa que la novel.la sembla que sigui actual.
Ens presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa del col·legi on estudia per tornar d'amagat a Nova York.
Els dos llargs díes que Holden passa a Nova York són una fugida personal. És un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu no té valors i només practica la hipocresia, cosa que no pot suportar. Al final ens adonem que tot el relat en primera persona el fa des d'un centre psiquiàtric.

divendres, 14 de desembre de 2007

FREIXENET 2007

Aquesta és la versió íntegra del spot de Freixenet dirigit per Martin Scorsese.

dimarts, 20 de novembre de 2007

dilluns, 19 de novembre de 2007

JA TINC 50 ANYS

El día 10 d'aquest més vaig fer els 50. Ja soc del club dels 50 que anem cap a la seixantena. De fet és el mateix que els 49 però el día abans estaves a la quarentena.
Voldría que viessiu uns punts de llibre que la meva familia i els meus amics (sabedors que en soc col.leccionista) hem van regalar.

BubbleShare: Share photos - Delicious Christmas Recipes.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

DRET DE CONQUESTA

El passat diumenge al Palau Sant Jordi va tenir lloc un acte organitzat per la COMISIÓ DE LA DIGNITAT, per a reivindicar el retorn de tots els papers de l'arxiu de Salamanca a Catalunya.
Aquest és un dels videos que es van passar.

dimarts, 16 d’octubre de 2007

UN ANY MENYS PER A LA INDEPENDENCIA

Ara fa un any que uns pocs independentistes, representatius la societat civil catalana, vam decidir que volíem ser molts més. Després del ridícul que van fer els nostres polítics a l’hora de defensar l’Estatut del 30 de Setembre del 2006 varem pensar que calia fer alguna cosa. Estàvem segurs que la societat catalana havia d’estar plena de gent com nosaltres. Gent amb ganes de ser respectats pel què som o volem ser. Gent que creiem fermament amb la llibertat i amb la tolerància. Que ens fa mal i vergonya el baix nivell democràtic del règim constitucional espanyol. Gent que independentment del nostre color polític, racial o religiós tenim una cosa molt clara: Espanya i França no ens volen. Només volen els nostres diners. Per això vam crear la Plataforma Sobirania i Progrés. Una entitat que te per missió sumar els esforços de tots aquells que lluitem per la sobirania de la nació catalana i pel seu progrés. Ha arribat l’hora de tractar-nos a nosaltres mateixos amb el mateix respecte que tractem als altres pobles. Ha arribat l’hora de que Catalunya perdi la por.

Actualment prop de 20.000 persones ja ens han donat el seu suport, en ocasions fins i tot econòmic, per començar a treballar en algun dels compromisos que vam adquirir en presentar-nos en societat. L'exemple més clar és l’inici de la campanya per reclamar a l’Estat Espanyol la transferència a la Generalitat de la competència en matèria de referèndums, compromís que estem portant a terme conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i que porta per nom Decideixo Decidir.

Som conscients de les nostres pròpies limitacions humanes i materials, però això no ens porta a desanimar-nos sinó, tot al contrari. Sobirania i Progrés no és “la” solució als problemes de l'independentisme català, ni pretén ser-ho. Però si que és una eina que, si rep el suport adequat per part de la gent que creu en l'alliberament d'aquest país, pot arribar a esdevenir molt útil de cara a fomentar el sobiranisme dins de la societat civil.

Suposo que sabeu que últimament he estat objecte d’una acusació molt greu que es penalitza amb dos anys de presó. Un periodista català va descontextualitzar unes paraules meves, que en nom de la plataforma vaig dir al Fossar de les Moreres l’11 de setembre d’enguany. La resta de periodistes catalans van publicar “la noticia” sense contrastar res. Com us podeu imaginar ha sigut molt dur haver d’anar donant explicacions al respecte mentre els falangistes, no només es presenten a les Elecciones Generales cada quatre any sinó que cada 20 N munten un pollastre de rojigualdas a la capital del nostre país en homenatge al dictador i genocida més recent del poble català, Francisco Franco. És més: l’ex-dictador té una fundació que porta el seu nom i que paguem entre tots a base de subvencions estatals milionàries. Aquesta democràcia espanyola és insultant. Ens pot arribar a convertir en un poble fratricida on el pitjor enemic sigui un periodista o veí que t’acusa d’un delicte que mai no ha existit.

Però ens cal ser forts perquè aquesta és l’ultima oportunitat que tenim. I optimistes perquè malgrat tot som un poble amb sort. Perquè no tothom pot presumir d’haver viscut i lluitat per la independència del seu país com nosaltres farem. Guanyarem! Visca uns Països Catalans Lliures!

Joel Joan, president de la Plataforma Sobirania i Progrés

dilluns, 15 d’octubre de 2007

TEATRE: ÈRIC I L'EXERCIT DEL FÈNIX


És la segona entrada que faig sobre el cas de l'Eric. Aquells fets em van copsar molt i em van recordar el temps d'estudiant amb la dictadura i els "grisos" tirant boles de goma.
Ahir al teatre "LA LLANTERNA" de Mora d'Ebre es va representar l'obra, on el narrador era el propi ERIC, acompanyat d'un repartiment d'actors excepcionals.
Al teatre devia haver la meitat de la taquilla, hi havia gen, però no la suficient per donar suport a aquest pobre noi que la nit de l'11 de setembre de 2004 i amb solsament 14 anys, la seva vida va canviar per sempre.
Amb un text de Victor Alexandre i la direcció de Pere Planella, van construir una obra on mostra la fermesa de la familia de L'ERIC davant la injustícia, la llengua els drets dels infants, l'assetjament escolar, el poder d'internet, la llibertat d'expressió,
el dret a l'autodeterminació i els valors de la inmigració.
És una obra tragicòmica, que malgrat tot, no els impedeix trobar un lloc per al coratge, la ironia i el sentit de l'humor. Però no pots evitar que al final acabis plorant.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

EL CORONEL MACIÀ



Dissabte a la tarda passant per dabant del cinema de "La Unio Social" vaig veure que feien una pel.lícula que no habia tingut la oportunitat de veure, EL CORONEL MACIÀ.
Vam tenir la sort que erem 10 persones per poder projectar-la.
Vaig trobar la pel.lícula molt ben ambientada i molt ben protagonitzada per tots els actors, destacant l'ABEL FOLK.
Quan comença la pel.lícula estem l'any 1905, just quan s'esdevé l'assalt de 200 militars amb destrals a l'impremta
del setmanari CU-CUT i a la direcció de LA VEU DE CATALUNYA. Aquest fet provoca un enfrontament entre l'exercit amb els partits catalanistes. Els militars de tota España se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret del Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginiers de Lleida FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ.
El Coronel Macià és la crònica d'una presa de conciència. Un militar monàrquic que esdevè republicà i independentista.
El final de la pel.lícula amb la cancó de "LA SENYERA" és molt emotiu, però et dones compte de que estem igual que fa 100 anys i aquest fet et deprimeix.

dimecres, 12 de setembre de 2007

EL MEU 11 DE SETEMBRE






Aquest 11 de setembre he cantat 4 vegades els segadors i com sempre m´he emocionat. Després em miro la gent que m'envolta i m'acompanya en el cant i penso que és curiós com hem convertit el record d'una derrota en un cant de la lluita per la independència.
Vaig començar el dissabte a Tortosa amb una extraordinària conferència de l'independentísta
Oriol Junquera, professor d'història a la universitat Autònoma de Barcelona, prolífic escriptor,
promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i un peculiar i genial orador. La seva conferència tractà en la època que va del 1707 al 1714, quan catalunya és derrotada i perd les llibertats nacionals. El seu discurs va arrivar a un grau absolutament sorprenent quan parlant en tercera persona del plural ("ells lluitaven") va passar a la segona ("vosaltres ressitíeu") i ens va fer sentir a tots protagonistes de la història.
Diumenge va tenir lloc l'acte institucional de l'Ajuntament on es va llegir el manifest a càrrec del nostre escriptor, Andreu Carranza amb un gran nombre de gegants de nens del poble.
A la Plaça Major els menbres de "L'Ateneu popular independísta de Flix amb el lema
"1707-2007: 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" van llegir un manifest que m'agradaría destacar algun paràgraf:
"Mentre bona part de la classe política utilitza la Diada com un espai tradicional i de mer folklorísme, nosaltres els recordem que restem dempeus i que seguirem lluitan per la llibertat dels Països Catalans i pel reconeixement dels drets democràtics del nostre poble".
"No estem celebrant una derrota. Ans al contrari, celebrem que la lluita segueix viva"
Després vaig anar a dinar a Corbera, amb els amics d'Esquerra. Ha estat una veritable immersió patriòtica.

dimarts, 11 de setembre de 2007

RETORN A LA RUTINA


Després de dos mesos de desconexió de tot en general, tornem a començar amb la quotidianitat del día a día.
Ha estat un estiu tranquil, poc calorós que ha estat rematat per un viatge a la TOSCANA, un lloc preciós on he experimentat la matèixa emoció de fa 26 anys que hi vaig anar per pimera vegada.
Cada poblet té el seu encant i a cada raconet et trobes amb un castell, amb una plaça o amb un monument espectacular.
Vam visitar: Pisa, Volterra, Florència, Colle de Valdesa, Sant Giminiano, Sant Miniato, Castellina in Chianti, Rada in Chianti, Poggibonsi, Monterigione, Lucca, Certaldo, Pienza, Montalcino.
El millor Chianti és el Brunello de Montalcino, però en matèria de vins jo sóc molt nacionalista i penso que un bon Priorat és difícil de superar.

divendres, 13 de juliol de 2007

WOODY ALLEN: EL MEU íDOL

Puc dir que he realitzat un dels meus somnis. Ahir a Rambla Catalunya de Barcelona vaig poder admirar a aquest singular personatge (llàstima que no portava una càmara de fotos). El sorprenent és que no t'impacta tant el fet de veure'l en persona perqué és
sempre ell mateix tant a les pel.licules com en persona.
Amb els seus pantalons i camisa, les seves ulleres i el seu barret de pescador anava caminant, pensant i dirigint la seva propera pel.licula que espero amb impaciència malgrat
que hi surti la Penelope.
Dins de la meva filmografia particular hi ha un apartat especial on hi són totes les seves pel.lícules que moltes nits
les miro i les remiro i disfruto dels diàlegs genials que tenen totes elles.
Jo trobo que a les seves pel.lícules podrirm dir que hi ha tres categories. A la primera serien aquelles pel.lícules que rius,
t'ho passes bé i destacaria "Dias de ràdio".
La segona podriem posar "Annie Hall" i "Manhatan" i a la
tercera pel.licules que et poden colpir com "Interiores, "Hanna i sus hermanas", "Otra mujer"
I no puc deixar de banda "Match Point", la película més original de les darreres que ha fet.

Vull destacar que el passat 14 de Juny la Universitat Pompeu Fabra el va investir DOCTOR HONORIS CAUSA.

Després d'aquesta entrada aparcaré el meu "Racó" perqué marxo a Torredembarra fins a la festa Major, sense internet, sense haber d'escoltar comentaris rancuniosos i incoherents o sigui
amb desconexió total i amb l'anonimat, quedant-me amb la imatge dels nous carres de Flix,
tant bonics i acollidors que molta gen no ha sabut apreciar,

Des d'aquí desitjo bones vacances a tots els que llegireu aquesta entrada del meu "Racó" i
sobretot molta sort i moltes felicitats a AURORA MASIP en la seva nova tasca com a Portaveu del Govern de la Generalitat.

dimarts, 19 de juny de 2007

COMUNICAT DE CONDEMNA DELS FETS DEL 17 DE JUNY


Comunicat de condemna dels fets del Diumenge 17 de juny de 2007 a laPlaça Prim de Reus.El Casal Despertaferro! en nom de la pròpia entitat i de totesaquelles a les que acull (Maulets, C.E.Despertaferro!, Bou de Reus,Acció Solidària IGMAN, AJR i Euskal Komisioa) condemna enèrgicament iamb total contundència els fets següents, ocorreguts el Diumenge 17 dejuny de 2007 a la Plaça Prim de Reus:Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de laplaça de Prim de Reus, en motiu de la Festa Major de St Pere, van sercremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració deltítol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol.Diversos individus, de totes les edats, es van enfilar als fanals percremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre lagent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns delsmanifestants lluien banderes franquistes (a la imatge que us adjuntem)i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes ibufandes merengues.El Casal Despertaferro! exigeix explicacions a la Policia Local, al'Ajuntament Reusenc, en especial al Senyor Ortiz (regidor de viapública, i responsable últim dels fets) per esbrinar els motius perels quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, aixícom la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim,tot i ser-hi present diversos memebres de la Policia Local presents enel moment dels fets.El Casal Despertaferro! en nom de totes les entitats que representa,estudia presentar denúncia davant de la justícia per depurarresponsabilitats, i aplicar la llei per igual; per evitar com comsovint es fa des de l'Ajuntament i estament policials, acusanr ireprimir opcions independentistes i d'esquerres i deixar que actestant greus com els esmentats quedin en l'oblit, i els seus impulsors iactors impunes.Així també el Casal Despertaferro! espera i exigeix una rotundacondemna dels fets de part de l'Ajuntament i estaments socials localsi que siguin aquest primer qui prengui la inicitiva legal.Cap agressió sense resposta.

diumenge, 10 de juny de 2007

PER A UN AEROPORT INTERCONTINENTAL PER UNA GESTIÓ INDIVIDUALITZADA

RECLAMEM
Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub)
de vols intercontinentals.

Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, l’ubicació definitiva de companyies
i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius
de servei al client, coneguts per tota la societat.

Que la gestió de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir,
que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d’eficiència i amb l’opció de participació
dels sectors públic i privat.

ADHESIÓ
http://www.aeroportintercontinental.cat/

dimarts, 5 de juny de 2007

ALBERT OM

Aquí teniu un article de l'Albert Om publicat al diari Avui sobre el programa de Telemadrid "Ciudadanos de segunda".

Gràcies, Telemadrid, per haver-nos obert els ulls. A vegades ha de venir algú de fora per fer-te veure el més obvi: que el llistat de víctimes de la persecució del castellà a Catalunya és inacabable.Fixeu-vos, si no, en el pobre Pepe Rubianes. Pel sol fet d'actuar en castellà, ha tingut el teatre buit cada nit durant 10 anys. També ha patit el boicot de la televisió pública catalana, que mai no l'ha convidat a cap dels seus programes. Més sort, si ho podem dir així, han tingut els Estopa: TV3 els ha entrevistat en tres ocasions, però sempre amb traducció simultània a la variant garrotxina del català.
Per Sant Jordi, escriptors en castellà com Antonio Gala o Lucía Etxebarria ja saben que tenen l'entrada prohibida a Catalunya i que les seves piles de llibres acaben sempre escampades per terra. Més o menys el que li passa a La Vanguardia, que ja és l'únic diari en castellà que queda als quioscos. La històrica capçalera resisteix heroicament gràcies al voluntarisme de la gent que hi treballa i a les aportacions desinteressades de ciutadans que no volen que el castellà mori a Catalunya. Amb tot, els seus exemplars, cada dos per tres, apareixen cremats.
Al Barça, els pocs jugadors que encara gosen utilitzar el castellà amb la premsa són automàticament apartats de l'equip i destinats al gimnàs -cas de Ronaldinho-, on el seu company Oleguer, amb el suport de la junta directiva, els sotmet a un programa de xoc per inocular-los el virus de l'independentisme. I al cinema, els ciutadans (de segona) que, rebuscant a la cartellera, opten per anar a veure una pel·lícula en castellà ja saben que tindran les pitjors sales i els pitjors horaris, i a l'entrada seran insultats i vexats per la mateixa colla de radicals que apedreguen Joan Manuel Serrat o Manolo García per cantar encastellà.I sí, és veritat que a Catalunya se celebra la Feria de Abril, però encara és més cert que no ha rebut mai ni un sol euro de subvenció de les institucions. I sí, a un andalús d'origen com Justo Molinero se li han concedit llicències de ràdio, però amb la condició que al festival de Can Zam només s'hi pot escoltar música en català d'exmembres d'Els Setze Jutges.I sense anar més lluny, Catalunya deu ser l'únic país del món on el president del govern no és la persona més preparada, sinó qui va poder acreditar un RH autòcton més elevat, qui va mostrar més cognoms mostrats en el seu arbre genealògic i qui va superar amb millor nota l'examen de nivell C de català obligatori per a tots els candidats. O sigui que gràcies, Telemadrid.
Albert Om: "Pel darrere", Diari AVUI

dimecres, 23 de maig de 2007

ELECCIONS MUNICIPALS

Al meu RACÓ no hi podia faltar una menció a les eleccions municipals de Flix. A totes les campanyes per molt tranquiles que puguin començar sempre s'arriba a un grau d'atacs que van desde la demagògia a l'atac personal per l'afany de guanyar a qualsevol preu.

Es evident que durant els 4 anys que ERC ha tingut la màxima responsabilitat a l'Ajuntament ha propiciat un GOVERN DE CONSENS que durant els 16 anys anteriors no s'habia aconseguit. Aconseguir un govern d'aquest caire amb totes les forces treballant pel poble és un fet poc habitualal nostre país. PERE ho ha aconseguit.

A un govern de consens es treballa amb cooperació i coordinacio. Els partits que ara critiquen ERC saben el qué hi ha a l'Ajuntament, qué és pot fer i el que no és tant fàcil.
En criticar a ERC, partit majoritari a l'Ajuntament actual s'ha de parar compte en no entrar en contradiccions, perqué al cap i a la fí, en els 50 Plens que han tingut lloc durant la legislatura no ha hagut ni un sol vot en contra i en totes les decicions tothom ha estat d'acord. Per tant s'ha d'estar a les verdes i les madures i ser coherent.

Durant aquesta campanya cal dir que ERC ha fet diferents actes per informar al poble de Flix de tot el que s'ha aconseguit, de tot el que s'aconseguirà i de tot el que es vol aconseguir en la pròxima legíslatura.He de destacar la presència de LOLA SANTACATALINA, que com sempre va fer una explicació clara i contundent de la situació de la dona al nostre país.

dimarts, 8 de maig de 2007

PEQUEÑA MISS SUNSHINE
Aquesta pel.licula és de les millors que he vist últimament.
Només cal mirar els seus personatges: l'avi esnifa cocaïna, el pare dóna cursos sobre com triomfar a la vida amb un estrepitós fracàs, la mare no dóna a l'abast per controlar-los a tots, l'oncle es recupera d'un suïcidi frustrat al ser abandonat pel seu novi, el fill adolescent llegeix Nietzsche i no vol parlar i la petita Olive, grassoneta i amb unes grans ulleres, vol guanyar un concurs de bellesa.
La pel.lícula comença quan un cop de sort porta a Olive a ser invitada a participar al competitiu concurs de "Pequeña Miss Sunshine" a California.
Tota la familia decideix agafar una furgoneta i acompanyar-la al concurs. Pel camí se succeeixen tota classe d'infortunis: s'espatlla la furgoneta, es more l'avi, el fill se n'adona que és daltònic i per tant es frustren els seus somnis de ser aviador i el pare descobreix que està dins d'un estrepitós fracàs.
Després de tres díes de viatge i amb totes aquestes penuries arriven al concur, un concurs degradant on les seves concursants són presentades com a dones petites menys l'Olive que ens dona una veritable sorpresa....
Finalment puc dir que és una crítica del fals somni americà i que ens provoca una rialla agredolça.

diumenge, 6 de maig de 2007

VA DE TEATRE










El divendres, 26 de gener es va estrenar al Teatre-Auditori de Sant Cugat ÈRIC I L'EXÈRCIT DEL FÈNIX, escrita pel noi ERIK BELTRAN, adaptada al teatre per VICTOR ALEXANDRE, i dirigida per PERE PLANELLA. El 20 d'abril s'estrenava a Barcelona al TEATRE BORRÄS.

L'obra narra els fets que van ocórrer a partir de la irrupció de més d'una vintena de guardies civils a casa dels Beltran l'any 2004, quan l'Erik, un nen de 14 anys de Lloret de Mar, va ser acusat per haber demanat a supermercats DIA l'etiquetatge dels seus productes en català. En aquell correu va signar com a cap de l'exèrcit del Fènix, l' ordre de les novel.les de Harry Potter.

L'obra també recull les amenaces de mort que l'Erik va rebre per part d'un grup feixista i l'assetjament que va patir per part d'alumnes i profesors del seu institut.

Com a conseqüència aquests esdeveniments van afectar la vida del nen que va patir diversos atacs d'angoixa.

El text és una denúncia política centrat en les relacions humanes, farcit de dosis d'ironia i de sentit de l'humor (que tant ens caracteritza als catalans).

Actualment, davant del silenci administratiu de la Justicia espanyola, la família d'Erik està seguint tots els tràmits legals per poder dur l'Estat español davant el tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justicia de les Nacions Unides, sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor.

Com és habitual, el PP critica que el Teatre-Auditori acollís l'estrena D'ERIC I L'EXRECIT DEL FENIX per ser una obra "tendenciosa" i "políticament definida".

dilluns, 16 d’abril de 2007

HA NASCUT UN NOU DIARI: DIRECTE.CAT

directe!cat és aire fresc al panorama digital català. Nova gent, involucrada des de fa més de 10 anys en diversos mitjans i projectes digitals, que han decidit unir esforços en aquest nou projecte que no vol deixar impassible ningú. Fa anys que el món mediàtic català es troba estancat i sense possibilitats de créixer. Amb la sociabilització els darrers anys d'Internet, s'ha obert un nou canal des d'on poder articular un projecte comunicatiu que dóna cabuda a uns mitjans digitals que poden i han de tractar la informació en clau catalana i catalanista.

És per tot això que directe!cat no vol ser un diari digital més, sinó que es proposa l'objectiu de no deixar d'innovar amb la voluntant de ser capdavanters en aquest àmbit, essent conscients que Catalunya necessita la innovació tecnològica per tirar endavant com a País. Per fer-ho comptarem amb la col.laboració i la participació activa amb rellevants membres de la societat catalana des de diferents àrees tals com la docència, el periodisme, la política, la literatura, el consum, l'economia o els esports entre d'altres.

I per tal de coordinar tota aquesta estructura, hem decidit dividir la informació de la opinió. La objectivitat de la subjectivitat. El directe de l'indirecte... i d'aquesta manera, directe!cat mostrarà la vessant informativa mentres que indirecte!cat recollirà les millors opinions a través de la primera xarxa de blocs de qualitat en català. Sempre tot lligat, veurem la opinió a directe!cat i també tindrem els titulars informatius als blocs d'indirecte!cat. directe!cat està format per un equip de gent al servei d'altre gent...

Només esperem i desitgem que us sembli un projecte interessant!

Entra ara a: www.directe.cat

Sobirania i Progrés

ELS ESPAÑOLS CONTINUEN HISTÈRICS


Sort que els catalans "som gent pacífica, i no ens agrada cridar"

dimarts, 20 de març de 2007

LLUíS LLACH ENS DEIXA
















Una amiga em comentava que había passat un cap de setmana molt emotiu, primer va anar a l'últim recital de Lluís Llach a Lleida i l'endemà va anar a veure la película "Lluís Llach: la revolta permanent", del director Lluís Danés.

La pel.lícula reflecteix els fets ocorreguts al Març de 1976, a Vitòria-Gasteiz, on en el transcurs d'una assemble de treballadors l'actuació de la policía va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Es barregen records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes d'aquests fets. Es un crit i una exisència de revolta permanent contra l'oblit.

Aquella mateixa nit portat per la ràbia, Llach va compondre la que sería una de les cançons més emblemàtiques de la trancisió: "Campanades a mort".

Ara trenta anys després, Lluís Llach torna a Vitòria-Gasteiz per interpretar-la en un concert multitudinari.

Als seus 58 anys, el cantautor de Verges ha decidit acabar la seva carrera i fer-ho a aquest mateix poble de la infantesa. Acabarà amb humilitat i sense fer soroll.
Com ja comentava a l'última entrada, Llach és i serà sempre un referent dins la cançó en català.
Com artísta compromés amb el seu entorn, Llach s'ha convertit en una gran figura. Poca gent aconsegueix estar sempre al peu del canó, renovar el seu missatge i convertir-se en un referent, jà no només musical, sinó també intelectual de 3 generacions.
La gent que l'estima reclama un últim concert al Camp del Barça. Sí tú també estas interessat/da
clica el link www.campanyes.org i vota perquè necessitem 100.000 adhesions per fer-ho possible.

diumenge, 11 de març de 2007

FEIXISME I PP


A Zapatero se li ha esvaït el somriure. Aquell somriure que tenía quan va sortir a la “foto”juntament amb un Mas amb cara de “quí riu l'últim, riu millor”, després de traïr l’esquerra catalana i com a consequència, desmontar el Govern de Catalunya.
Ahir a la manifestació convocada pel P.P., la ignorància aliada amb la maldat la dolentería, el feixisme, és van ajuntar i van aconseguir una manifestació que segons diuen els informatius, va ésser de 2.125.000 alienats que demanaven tornar a l’època feixista.
Cal que recordem que el govern del P.P: des de 1998 fins al 2004 va excarcelar exactament 63 presoners d’ETA

“El único beneficio penitenciario del que ha disfrutado Iñaki de Juana Chaos cuando sí estaba cumpliendo condena por sus 25 asesinatos se lo concedió el Gobierno del Partido Popular”
Mayor Oreja, Mariano Rajoy y Ángel Acebes ocuparon sucesivamente la cartera de Interior durante esas excarcelaciones. En ese periodo hubo casos especialmente significativos: Iñaki Bilbao Goicoechea fue liberado en septiembre de 2000. Había cumplido 17 de los 52 años a los que había sido condenado. Jaime Mayor Oreja era ministro del Interior, Ángel Acebes era ministro de Justicia y Mariano Rajoy era vicepresidente 1º. Dos años después de su liberación, Iñaki Bilbao asesinó al concejal socialista de Orio Juan Priede.2

Pensant amb la situació cal reflexionar sobre el mutismo generalitzat de tota la “progressia” madrilenya que sembla que s’hagin esmunyit sota la capa del passotísme.

Jo em sento molt orgullosa dels nostres artistes catalans que en tot moment es movilitzen i ens donen el seu suport per aconseguir una catalunya lliure. Voldría destacar dos noms: LLUIS LLACH ( per la seva integritat en tota la seva trajectòria musical) i JOEL JOAN amb la creació de la plataforma “Soberanía i Progrés”

dilluns, 5 de març de 2007

CENTENARI D'ARTUR BLADÉ I DESUMVILA


Amb motiu del centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila, el divendres al vespre va tenir lloc, a Benissanet, la inauguració de la seu de l'Associació cultural "Artur Bladé i Desumvila", ubicada a l'antiga biblioteca del poble. En el transcurs de l'acte es presentà l'exposició biogràfica dedicada a Bladé, així com el número especial de la revista "L'aufàbiga".
La importància de tot plegat rau en el fet que, malgrat certes discrepàncies, un grup de joves amb moltes ganes de treballar i coneixedors de la gran obra del seu escriptor, han pogut tirar endavant aquesta tasca i aconseguir-ho.
El día 2 de Març de 2007, serà una data històrica pel poble de Benissanet i per al nostre país. Per fí Bladé i Desumvila ocupa un lloc important al seu poble natal i al nostre país.

dilluns, 12 de febrer de 2007

OLEGUER PRESAS

Ahir el camp del Barça va aclamar l'Oleguer quan va sortir a jugar. El camp, més les 20.000 signatures que es van recollir en 48 hores per internet, amb el lema "kelme ha perdut un client", van tornar a dignificar una figura de l'esport català a qui, després de declarar-se independentista i d'opinar lliurement, se l'està perseguint i desqüalificant per les emissores que continuament ens maxaquen. En lloc de xapar-les ens provoquen i li donen un guardó a l'eixelebrat Jiménez Losantos. I per a més inri juntament amb Buenafuente.

diumenge, 11 de febrer de 2007

Català a l'escola


Ja som 3o.ooo els signants del manifest pel català a l'escola. El "manifest en defensa de l'escola catalana com a garantia de cohesió social" fa una crida a defensar el model català d'immersió lingüística com a única garantia d'aprenentatge de les dues llengües cooficials a Catalunya. Com a mestra que sóc, em crec amb el deure de parlar d'aquesta qüestió que pot fer perillar la nostra llengua. 300 anys després de la nostra derrota davant dels espanyols encara no ens han vençut i continuem amb la seva política de genocidi cultural. Amb l'estatut retallat que van aprobar el 49'5% dels votants no anem en lloc. A sobre el tribunal constitucional el vol retallar més. Mentre el PSOE continua la seva política anticatalana, per demostrar que es tant espanyolista com el PP. Si voleu adherir-vos cliqueu al link seguent:http://www.pelcatala.lateneu.org/contingut.php?nom=signatures

dimarts, 30 de gener de 2007

EL PROFESSOR

PER TOTS ELS PROFESSORS AMB CONTACTE AMB ADOLESCENTS: FRANK McCOURT
El llibre narra la experiència de l'escriptor a les aules dels seus alumnes adolescents ingovernables i indiferents. La seva preocupació pels nois fa que sigui un referent pels alumnes i que obtingui la recompensa més gran que pugui tenir qualsevol docent. Crec que tot professor que veritablement es preocupa per la seva tasca l'hauria de llegir.

dilluns, 29 de gener de 2007

UNA BONA OPCIÓ PELS QUI SÒL SOM CATALANS

SOBIRANIA I PROGRES

QUI SOM
La Plataforma Sobirania i Progrés la configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l'assoliment de la sobirania política plena.

QUÈ VOLEM
Sobirania i Progrés vol participar activament en la definició d'una estratègia global per a l'exercici del dret a l'autodeterminació.

COM HO FAREM
Sobirania i Progrés desenvoluparà projectes propis i conjunts, vinculats a la generació d'idees i informacions, per reforçar i ampliar l'espai social que comparteix que la sobirania és necessària per al nostre progrés.

Si voleu adheriu-vos solsament heu d'anar al google, posar SOBIRANIA I PROGRÉS I fer l'addessió. Ja ens som molts.
Crec que als que ens fa molta por perdre la nostra llengüa és una bona opció.