dimecres, 12 de setembre de 2007

EL MEU 11 DE SETEMBRE






Aquest 11 de setembre he cantat 4 vegades els segadors i com sempre m´he emocionat. Després em miro la gent que m'envolta i m'acompanya en el cant i penso que és curiós com hem convertit el record d'una derrota en un cant de la lluita per la independència.
Vaig començar el dissabte a Tortosa amb una extraordinària conferència de l'independentísta
Oriol Junquera, professor d'història a la universitat Autònoma de Barcelona, prolífic escriptor,
promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i un peculiar i genial orador. La seva conferència tractà en la època que va del 1707 al 1714, quan catalunya és derrotada i perd les llibertats nacionals. El seu discurs va arrivar a un grau absolutament sorprenent quan parlant en tercera persona del plural ("ells lluitaven") va passar a la segona ("vosaltres ressitíeu") i ens va fer sentir a tots protagonistes de la història.
Diumenge va tenir lloc l'acte institucional de l'Ajuntament on es va llegir el manifest a càrrec del nostre escriptor, Andreu Carranza amb un gran nombre de gegants de nens del poble.
A la Plaça Major els menbres de "L'Ateneu popular independísta de Flix amb el lema
"1707-2007: 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" van llegir un manifest que m'agradaría destacar algun paràgraf:
"Mentre bona part de la classe política utilitza la Diada com un espai tradicional i de mer folklorísme, nosaltres els recordem que restem dempeus i que seguirem lluitan per la llibertat dels Països Catalans i pel reconeixement dels drets democràtics del nostre poble".
"No estem celebrant una derrota. Ans al contrari, celebrem que la lluita segueix viva"
Després vaig anar a dinar a Corbera, amb els amics d'Esquerra. Ha estat una veritable immersió patriòtica.

2 comentaris:

Jordi Roig i Valldepérez ha dit...

Bones Laura!

M'agrada sentir que per les terres riberenques del nostre estimat riu, el sentiment de la diada és viu amb emoció. Natros a Tortosa, també vam organitzar una festa i n'estem molt contents. Molts de membres del partit, van marxar a l'acte d'esquerra de l'Ebre, jo no hi vaig podera anar. Espero que la trobada a Corbera fos un èxit.

Salut!

Carme Cubells Larrosa ha dit...

Laura, jo també em vaig sentir com tu, aquest any vaig viure la festa més intensament que altres anys. Visca Catalunya lliure¡