dimarts, 19 de juny de 2007

COMUNICAT DE CONDEMNA DELS FETS DEL 17 DE JUNY


Comunicat de condemna dels fets del Diumenge 17 de juny de 2007 a laPlaça Prim de Reus.El Casal Despertaferro! en nom de la pròpia entitat i de totesaquelles a les que acull (Maulets, C.E.Despertaferro!, Bou de Reus,Acció Solidària IGMAN, AJR i Euskal Komisioa) condemna enèrgicament iamb total contundència els fets següents, ocorreguts el Diumenge 17 dejuny de 2007 a la Plaça Prim de Reus:Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de laplaça de Prim de Reus, en motiu de la Festa Major de St Pere, van sercremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració deltítol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol.Diversos individus, de totes les edats, es van enfilar als fanals percremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre lagent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns delsmanifestants lluien banderes franquistes (a la imatge que us adjuntem)i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes ibufandes merengues.El Casal Despertaferro! exigeix explicacions a la Policia Local, al'Ajuntament Reusenc, en especial al Senyor Ortiz (regidor de viapública, i responsable últim dels fets) per esbrinar els motius perels quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, aixícom la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim,tot i ser-hi present diversos memebres de la Policia Local presents enel moment dels fets.El Casal Despertaferro! en nom de totes les entitats que representa,estudia presentar denúncia davant de la justícia per depurarresponsabilitats, i aplicar la llei per igual; per evitar com comsovint es fa des de l'Ajuntament i estament policials, acusanr ireprimir opcions independentistes i d'esquerres i deixar que actestant greus com els esmentats quedin en l'oblit, i els seus impulsors iactors impunes.Així també el Casal Despertaferro! espera i exigeix una rotundacondemna dels fets de part de l'Ajuntament i estaments socials localsi que siguin aquest primer qui prengui la inicitiva legal.Cap agressió sense resposta.

diumenge, 10 de juny de 2007

PER A UN AEROPORT INTERCONTINENTAL PER UNA GESTIÓ INDIVIDUALITZADA

RECLAMEM
Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub)
de vols intercontinentals.

Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, l’ubicació definitiva de companyies
i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius
de servei al client, coneguts per tota la societat.

Que la gestió de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir,
que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d’eficiència i amb l’opció de participació
dels sectors públic i privat.

ADHESIÓ
http://www.aeroportintercontinental.cat/

dimarts, 5 de juny de 2007

ALBERT OM

Aquí teniu un article de l'Albert Om publicat al diari Avui sobre el programa de Telemadrid "Ciudadanos de segunda".

Gràcies, Telemadrid, per haver-nos obert els ulls. A vegades ha de venir algú de fora per fer-te veure el més obvi: que el llistat de víctimes de la persecució del castellà a Catalunya és inacabable.Fixeu-vos, si no, en el pobre Pepe Rubianes. Pel sol fet d'actuar en castellà, ha tingut el teatre buit cada nit durant 10 anys. També ha patit el boicot de la televisió pública catalana, que mai no l'ha convidat a cap dels seus programes. Més sort, si ho podem dir així, han tingut els Estopa: TV3 els ha entrevistat en tres ocasions, però sempre amb traducció simultània a la variant garrotxina del català.
Per Sant Jordi, escriptors en castellà com Antonio Gala o Lucía Etxebarria ja saben que tenen l'entrada prohibida a Catalunya i que les seves piles de llibres acaben sempre escampades per terra. Més o menys el que li passa a La Vanguardia, que ja és l'únic diari en castellà que queda als quioscos. La històrica capçalera resisteix heroicament gràcies al voluntarisme de la gent que hi treballa i a les aportacions desinteressades de ciutadans que no volen que el castellà mori a Catalunya. Amb tot, els seus exemplars, cada dos per tres, apareixen cremats.
Al Barça, els pocs jugadors que encara gosen utilitzar el castellà amb la premsa són automàticament apartats de l'equip i destinats al gimnàs -cas de Ronaldinho-, on el seu company Oleguer, amb el suport de la junta directiva, els sotmet a un programa de xoc per inocular-los el virus de l'independentisme. I al cinema, els ciutadans (de segona) que, rebuscant a la cartellera, opten per anar a veure una pel·lícula en castellà ja saben que tindran les pitjors sales i els pitjors horaris, i a l'entrada seran insultats i vexats per la mateixa colla de radicals que apedreguen Joan Manuel Serrat o Manolo García per cantar encastellà.I sí, és veritat que a Catalunya se celebra la Feria de Abril, però encara és més cert que no ha rebut mai ni un sol euro de subvenció de les institucions. I sí, a un andalús d'origen com Justo Molinero se li han concedit llicències de ràdio, però amb la condició que al festival de Can Zam només s'hi pot escoltar música en català d'exmembres d'Els Setze Jutges.I sense anar més lluny, Catalunya deu ser l'únic país del món on el president del govern no és la persona més preparada, sinó qui va poder acreditar un RH autòcton més elevat, qui va mostrar més cognoms mostrats en el seu arbre genealògic i qui va superar amb millor nota l'examen de nivell C de català obligatori per a tots els candidats. O sigui que gràcies, Telemadrid.
Albert Om: "Pel darrere", Diari AVUI