dimecres, 24 d’octubre de 2007

DRET DE CONQUESTA

El passat diumenge al Palau Sant Jordi va tenir lloc un acte organitzat per la COMISIÓ DE LA DIGNITAT, per a reivindicar el retorn de tots els papers de l'arxiu de Salamanca a Catalunya.
Aquest és un dels videos que es van passar.

dimarts, 16 d’octubre de 2007

UN ANY MENYS PER A LA INDEPENDENCIA

Ara fa un any que uns pocs independentistes, representatius la societat civil catalana, vam decidir que volíem ser molts més. Després del ridícul que van fer els nostres polítics a l’hora de defensar l’Estatut del 30 de Setembre del 2006 varem pensar que calia fer alguna cosa. Estàvem segurs que la societat catalana havia d’estar plena de gent com nosaltres. Gent amb ganes de ser respectats pel què som o volem ser. Gent que creiem fermament amb la llibertat i amb la tolerància. Que ens fa mal i vergonya el baix nivell democràtic del règim constitucional espanyol. Gent que independentment del nostre color polític, racial o religiós tenim una cosa molt clara: Espanya i França no ens volen. Només volen els nostres diners. Per això vam crear la Plataforma Sobirania i Progrés. Una entitat que te per missió sumar els esforços de tots aquells que lluitem per la sobirania de la nació catalana i pel seu progrés. Ha arribat l’hora de tractar-nos a nosaltres mateixos amb el mateix respecte que tractem als altres pobles. Ha arribat l’hora de que Catalunya perdi la por.

Actualment prop de 20.000 persones ja ens han donat el seu suport, en ocasions fins i tot econòmic, per començar a treballar en algun dels compromisos que vam adquirir en presentar-nos en societat. L'exemple més clar és l’inici de la campanya per reclamar a l’Estat Espanyol la transferència a la Generalitat de la competència en matèria de referèndums, compromís que estem portant a terme conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i que porta per nom Decideixo Decidir.

Som conscients de les nostres pròpies limitacions humanes i materials, però això no ens porta a desanimar-nos sinó, tot al contrari. Sobirania i Progrés no és “la” solució als problemes de l'independentisme català, ni pretén ser-ho. Però si que és una eina que, si rep el suport adequat per part de la gent que creu en l'alliberament d'aquest país, pot arribar a esdevenir molt útil de cara a fomentar el sobiranisme dins de la societat civil.

Suposo que sabeu que últimament he estat objecte d’una acusació molt greu que es penalitza amb dos anys de presó. Un periodista català va descontextualitzar unes paraules meves, que en nom de la plataforma vaig dir al Fossar de les Moreres l’11 de setembre d’enguany. La resta de periodistes catalans van publicar “la noticia” sense contrastar res. Com us podeu imaginar ha sigut molt dur haver d’anar donant explicacions al respecte mentre els falangistes, no només es presenten a les Elecciones Generales cada quatre any sinó que cada 20 N munten un pollastre de rojigualdas a la capital del nostre país en homenatge al dictador i genocida més recent del poble català, Francisco Franco. És més: l’ex-dictador té una fundació que porta el seu nom i que paguem entre tots a base de subvencions estatals milionàries. Aquesta democràcia espanyola és insultant. Ens pot arribar a convertir en un poble fratricida on el pitjor enemic sigui un periodista o veí que t’acusa d’un delicte que mai no ha existit.

Però ens cal ser forts perquè aquesta és l’ultima oportunitat que tenim. I optimistes perquè malgrat tot som un poble amb sort. Perquè no tothom pot presumir d’haver viscut i lluitat per la independència del seu país com nosaltres farem. Guanyarem! Visca uns Països Catalans Lliures!

Joel Joan, president de la Plataforma Sobirania i Progrés

dilluns, 15 d’octubre de 2007

TEATRE: ÈRIC I L'EXERCIT DEL FÈNIX


És la segona entrada que faig sobre el cas de l'Eric. Aquells fets em van copsar molt i em van recordar el temps d'estudiant amb la dictadura i els "grisos" tirant boles de goma.
Ahir al teatre "LA LLANTERNA" de Mora d'Ebre es va representar l'obra, on el narrador era el propi ERIC, acompanyat d'un repartiment d'actors excepcionals.
Al teatre devia haver la meitat de la taquilla, hi havia gen, però no la suficient per donar suport a aquest pobre noi que la nit de l'11 de setembre de 2004 i amb solsament 14 anys, la seva vida va canviar per sempre.
Amb un text de Victor Alexandre i la direcció de Pere Planella, van construir una obra on mostra la fermesa de la familia de L'ERIC davant la injustícia, la llengua els drets dels infants, l'assetjament escolar, el poder d'internet, la llibertat d'expressió,
el dret a l'autodeterminació i els valors de la inmigració.
És una obra tragicòmica, que malgrat tot, no els impedeix trobar un lloc per al coratge, la ironia i el sentit de l'humor. Però no pots evitar que al final acabis plorant.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

EL CORONEL MACIÀ



Dissabte a la tarda passant per dabant del cinema de "La Unio Social" vaig veure que feien una pel.lícula que no habia tingut la oportunitat de veure, EL CORONEL MACIÀ.
Vam tenir la sort que erem 10 persones per poder projectar-la.
Vaig trobar la pel.lícula molt ben ambientada i molt ben protagonitzada per tots els actors, destacant l'ABEL FOLK.
Quan comença la pel.lícula estem l'any 1905, just quan s'esdevé l'assalt de 200 militars amb destrals a l'impremta
del setmanari CU-CUT i a la direcció de LA VEU DE CATALUNYA. Aquest fet provoca un enfrontament entre l'exercit amb els partits catalanistes. Els militars de tota España se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret del Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginiers de Lleida FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ.
El Coronel Macià és la crònica d'una presa de conciència. Un militar monàrquic que esdevè republicà i independentista.
El final de la pel.lícula amb la cancó de "LA SENYERA" és molt emotiu, però et dones compte de que estem igual que fa 100 anys i aquest fet et deprimeix.