dimarts, 20 de març de 2007

LLUíS LLACH ENS DEIXA
















Una amiga em comentava que había passat un cap de setmana molt emotiu, primer va anar a l'últim recital de Lluís Llach a Lleida i l'endemà va anar a veure la película "Lluís Llach: la revolta permanent", del director Lluís Danés.

La pel.lícula reflecteix els fets ocorreguts al Març de 1976, a Vitòria-Gasteiz, on en el transcurs d'una assemble de treballadors l'actuació de la policía va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Es barregen records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes d'aquests fets. Es un crit i una exisència de revolta permanent contra l'oblit.

Aquella mateixa nit portat per la ràbia, Llach va compondre la que sería una de les cançons més emblemàtiques de la trancisió: "Campanades a mort".

Ara trenta anys després, Lluís Llach torna a Vitòria-Gasteiz per interpretar-la en un concert multitudinari.

Als seus 58 anys, el cantautor de Verges ha decidit acabar la seva carrera i fer-ho a aquest mateix poble de la infantesa. Acabarà amb humilitat i sense fer soroll.
Com ja comentava a l'última entrada, Llach és i serà sempre un referent dins la cançó en català.
Com artísta compromés amb el seu entorn, Llach s'ha convertit en una gran figura. Poca gent aconsegueix estar sempre al peu del canó, renovar el seu missatge i convertir-se en un referent, jà no només musical, sinó també intelectual de 3 generacions.
La gent que l'estima reclama un últim concert al Camp del Barça. Sí tú també estas interessat/da
clica el link www.campanyes.org i vota perquè necessitem 100.000 adhesions per fer-ho possible.

1 comentari:

Dora ha dit...

Vaig estar a l'ultim recital de Llach a Llieda i va ser innolvidable. La gent no el voia deixar marxar. Els aplaudiments constants, però sobre tot van ser esplèndids, al marge de les seves cançons, els comentaris que feia entre cançò i cancó.
Com sempre reflectia la nostra trista realitat. En uns moments en que la situació tendeix a simplificar les coses, ell posava els punts sobre les i, i el dit a la llaga a molts que desgraciadament mai es donen per al·ludits.
M'agradaria que fes l'últim recital a Barcelona. Hi aniria.
Podriem organitzar un autobus des de Flix.