LLUíS LLACH ENS DEIXA

Una amiga em comentava que había passat un cap de setmana molt emotiu, primer va anar a l'últim recital de Lluís Llach a Lleida i l'endemà va anar a veure la película "Lluís Llach: la revolta permanent", del director Lluís Danés.

La pel.lícula reflecteix els fets ocorreguts al Març de 1976, a Vitòria-Gasteiz, on en el transcurs d'una assemble de treballadors l'actuació de la policía va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Es barregen records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes d'aquests fets. Es un crit i una exisència de revolta permanent contra l'oblit.

Aquella mateixa nit portat per la ràbia, Llach va compondre la que sería una de les cançons més emblemàtiques de la trancisió: "Campanades a mort".

Ara trenta anys després, Lluís Llach torna a Vitòria-Gasteiz per interpretar-la en un concert multitudinari.

Als seus 58 anys, el cantautor de Verges ha decidit acabar la seva carrera i fer-ho a aquest mateix poble de la infantesa. Acabarà amb humilitat i sense fer soroll.
Com ja comentava a l'última entrada, Llach és i serà sempre un referent dins la cançó en català.
Com artísta compromés amb el seu entorn, Llach s'ha convertit en una gran figura. Poca gent aconsegueix estar sempre al peu del canó, renovar el seu missatge i convertir-se en un referent, jà no només musical, sinó també intelectual de 3 generacions.
La gent que l'estima reclama un últim concert al Camp del Barça. Sí tú també estas interessat/da
clica el link www.campanyes.org i vota perquè necessitem 100.000 adhesions per fer-ho possible.

FEIXISME I PP

A Zapatero se li ha esvaït el somriure. Aquell somriure que tenía quan va sortir a la “foto”juntament amb un Mas amb cara de “quí riu l'últim, riu millor”, després de traïr l’esquerra catalana i com a consequència, desmontar el Govern de Catalunya.
Ahir a la manifestació convocada pel P.P., la ignorància aliada amb la maldat la dolentería, el feixisme, és van ajuntar i van aconseguir una manifestació que segons diuen els informatius, va ésser de 2.125.000 alienats que demanaven tornar a l’època feixista.
Cal que recordem que el govern del P.P: des de 1998 fins al 2004 va excarcelar exactament 63 presoners d’ETA

“El único beneficio penitenciario del que ha disfrutado Iñaki de Juana Chaos cuando sí estaba cumpliendo condena por sus 25 asesinatos se lo concedió el Gobierno del Partido Popular”
Mayor Oreja, Mariano Rajoy y Ángel Acebes ocuparon sucesivamente la cartera de Interior durante esas excarcelaciones. En ese periodo hubo casos especialmente significativos: Iñaki Bilbao Goicoechea fue liberado en septiembre de 2000. Había cumplido 17 de los 52 años a los que había sido condenado. Jaime Mayor Oreja era ministro del Interior, Ángel Acebes era ministro de Justicia y Mariano Rajoy era vicepresidente 1º. Dos años después de su liberación, Iñaki Bilbao asesinó al concejal socialista de Orio Juan Priede.2

Pensant amb la situació cal reflexionar sobre el mutismo generalitzat de tota la “progressia” madrilenya que sembla que s’hagin esmunyit sota la capa del passotísme.

Jo em sento molt orgullosa dels nostres artistes catalans que en tot moment es movilitzen i ens donen el seu suport per aconseguir una catalunya lliure. Voldría destacar dos noms: LLUIS LLACH ( per la seva integritat en tota la seva trajectòria musical) i JOEL JOAN amb la creació de la plataforma “Soberanía i Progrés”

CENTENARI D'ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

Amb motiu del centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila, el divendres al vespre va tenir lloc, a Benissanet, la inauguració de la seu de l'Associació cultural "Artur Bladé i Desumvila", ubicada a l'antiga biblioteca del poble. En el transcurs de l'acte es presentà l'exposició biogràfica dedicada a Bladé, així com el número especial de la revista "L'aufàbiga".
La importància de tot plegat rau en el fet que, malgrat certes discrepàncies, un grup de joves amb moltes ganes de treballar i coneixedors de la gran obra del seu escriptor, han pogut tirar endavant aquesta tasca i aconseguir-ho.
El día 2 de Març de 2007, serà una data històrica pel poble de Benissanet i per al nostre país. Per fí Bladé i Desumvila ocupa un lloc important al seu poble natal i al nostre país.