QUIN NIVELL!!!

Escolteu per curiositat com canta el "VINCERÓ" del TURANDOT DE PUCCINI un concurssant de la versió anglesa de l'OT.

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Aquesta novel.la és la única que va escriure J.D. SALINGER, a part de 9 contes i algunes altres històries que mai va publicar.
Salinger va nèixer a Nova York al 1919 i va escriure aquesta novel.la inquietant el 1951. Jo l'he relleigida fa poc i em va tornar a fascinar no sol pel tema sinó pel llenguatge que fa que la novel.la sembla que sigui actual.
Ens presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa del col·legi on estudia per tornar d'amagat a Nova York.
Els dos llargs díes que Holden passa a Nova York són una fugida personal. És un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu no té valors i només practica la hipocresia, cosa que no pot suportar. Al final ens adonem que tot el relat en primera persona el fa des d'un centre psiquiàtric.

FREIXENET 2007

Aquesta és la versió íntegra del spot de Freixenet dirigit per Martin Scorsese.

ES DIVERTIT

JA TINC 50 ANYS

El día 10 d'aquest més vaig fer els 50. Ja soc del club dels 50 que anem cap a la seixantena. De fet és el mateix que els 49 però el día abans estaves a la quarentena.
Voldría que viessiu uns punts de llibre que la meva familia i els meus amics (sabedors que en soc col.leccionista) hem van regalar.

BubbleShare: Share photos - Delicious Christmas Recipes.

DRET DE CONQUESTA

El passat diumenge al Palau Sant Jordi va tenir lloc un acte organitzat per la COMISIÓ DE LA DIGNITAT, per a reivindicar el retorn de tots els papers de l'arxiu de Salamanca a Catalunya.
Aquest és un dels videos que es van passar.

UN ANY MENYS PER A LA INDEPENDENCIA

Ara fa un any que uns pocs independentistes, representatius la societat civil catalana, vam decidir que volíem ser molts més. Després del ridícul que van fer els nostres polítics a l’hora de defensar l’Estatut del 30 de Setembre del 2006 varem pensar que calia fer alguna cosa. Estàvem segurs que la societat catalana havia d’estar plena de gent com nosaltres. Gent amb ganes de ser respectats pel què som o volem ser. Gent que creiem fermament amb la llibertat i amb la tolerància. Que ens fa mal i vergonya el baix nivell democràtic del règim constitucional espanyol. Gent que independentment del nostre color polític, racial o religiós tenim una cosa molt clara: Espanya i França no ens volen. Només volen els nostres diners. Per això vam crear la Plataforma Sobirania i Progrés. Una entitat que te per missió sumar els esforços de tots aquells que lluitem per la sobirania de la nació catalana i pel seu progrés. Ha arribat l’hora de tractar-nos a nosaltres mateixos amb el mateix respecte que tractem als altres pobles. Ha arribat l’hora de que Catalunya perdi la por.

Actualment prop de 20.000 persones ja ens han donat el seu suport, en ocasions fins i tot econòmic, per començar a treballar en algun dels compromisos que vam adquirir en presentar-nos en societat. L'exemple més clar és l’inici de la campanya per reclamar a l’Estat Espanyol la transferència a la Generalitat de la competència en matèria de referèndums, compromís que estem portant a terme conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i que porta per nom Decideixo Decidir.

Som conscients de les nostres pròpies limitacions humanes i materials, però això no ens porta a desanimar-nos sinó, tot al contrari. Sobirania i Progrés no és “la” solució als problemes de l'independentisme català, ni pretén ser-ho. Però si que és una eina que, si rep el suport adequat per part de la gent que creu en l'alliberament d'aquest país, pot arribar a esdevenir molt útil de cara a fomentar el sobiranisme dins de la societat civil.

Suposo que sabeu que últimament he estat objecte d’una acusació molt greu que es penalitza amb dos anys de presó. Un periodista català va descontextualitzar unes paraules meves, que en nom de la plataforma vaig dir al Fossar de les Moreres l’11 de setembre d’enguany. La resta de periodistes catalans van publicar “la noticia” sense contrastar res. Com us podeu imaginar ha sigut molt dur haver d’anar donant explicacions al respecte mentre els falangistes, no només es presenten a les Elecciones Generales cada quatre any sinó que cada 20 N munten un pollastre de rojigualdas a la capital del nostre país en homenatge al dictador i genocida més recent del poble català, Francisco Franco. És més: l’ex-dictador té una fundació que porta el seu nom i que paguem entre tots a base de subvencions estatals milionàries. Aquesta democràcia espanyola és insultant. Ens pot arribar a convertir en un poble fratricida on el pitjor enemic sigui un periodista o veí que t’acusa d’un delicte que mai no ha existit.

Però ens cal ser forts perquè aquesta és l’ultima oportunitat que tenim. I optimistes perquè malgrat tot som un poble amb sort. Perquè no tothom pot presumir d’haver viscut i lluitat per la independència del seu país com nosaltres farem. Guanyarem! Visca uns Països Catalans Lliures!

Joel Joan, president de la Plataforma Sobirania i Progrés

TEATRE: ÈRIC I L'EXERCIT DEL FÈNIX

És la segona entrada que faig sobre el cas de l'Eric. Aquells fets em van copsar molt i em van recordar el temps d'estudiant amb la dictadura i els "grisos" tirant boles de goma.

Ahir al teatre "LA LLANTERNA" de Mora d'Ebre es va representar l'obra, on el narrador era el propi ERIC, acompanyat d'un repartiment d'actors excepcionals.

Al teatre devia haver la meitat de la taquilla, hi havia gen, però no la suficient per donar suport a aquest pobre noi que la nit de l'11 de setembre de 2004 i amb solsament 14 anys, la seva vida va canviar per sempre.

Amb un text de Victor Alexandre i la direcció de Pere Planella, van construir una obra on mostra la fermesa de la familia de L'ERIC davant la injustícia, la llengua els drets dels infants, l'assetjament escolar, el poder d'internet, la llibertat d'expressió,

el dret a l'autodeterminació i els valors de la inmigració.

És una obra tragicòmica, que malgrat tot, no els impedeix trobar un lloc per al coratge, la ironia i el sentit de l'humor. Però no pots evitar que al final acabis plorant.

EL CORONEL MACIÀ

Dissabte a la tarda passant per dabant del cinema de "La Unio Social" vaig veure que feien una pel.lícula que no habia tingut la oportunitat de veure, EL CORONEL MACIÀ.

Vam tenir la sort que erem 10 persones per poder projectar-la.

Vaig trobar la pel.lícula molt ben ambientada i molt ben protagonitzada per tots els actors, destacant l'ABEL FOLK.

Quan comença la pel.lícula estem l'any 1905, just quan s'esdevé l'assalt de 200 militars amb destrals a l'impremta

del setmanari CU-CUT i a la direcció de LA VEU DE CATALUNYA. Aquest fet provoca un enfrontament entre l'exercit amb els partits catalanistes. Els militars de tota España se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret del Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginiers de Lleida FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ.

El Coronel Macià és la crònica d'una presa de conciència. Un militar monàrquic que esdevè republicà i independentista.

El final de la pel.lícula amb la cancó de "LA SENYERA" és molt emotiu, però et dones compte de que estem igual que fa 100 anys i aquest fet et deprimeix.

EL MEU 11 DE SETEMBRE

Aquest 11 de setembre he cantat 4 vegades els segadors i com sempre m´he emocionat. Després em miro la gent que m'envolta i m'acompanya en el cant i penso que és curiós com hem convertit el record d'una derrota en un cant de la lluita per la independència.

Vaig començar el dissabte a Tortosa amb una extraordinària conferència de l'independentísta

Oriol Junquera, professor d'història a la universitat Autònoma de Barcelona, prolífic escriptor,

promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i un peculiar i genial orador. La seva conferència tractà en la època que va del 1707 al 1714, quan catalunya és derrotada i perd les llibertats nacionals. El seu discurs va arrivar a un grau absolutament sorprenent quan parlant en tercera persona del plural ("ells lluitaven") va passar a la segona ("vosaltres ressitíeu") i ens va fer sentir a tots protagonistes de la història.

Diumenge va tenir lloc l'acte institucional de l'Ajuntament on es va llegir el manifest a càrrec del nostre escriptor, Andreu Carranza amb un gran nombre de gegants de nens del poble.

A la Plaça Major els menbres de "L'Ateneu popular independísta de Flix amb el lema

"1707-2007: 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" van llegir un manifest que m'agradaría destacar algun paràgraf:

"Mentre bona part de la classe política utilitza la Diada com un espai tradicional i de mer folklorísme, nosaltres els recordem que restem dempeus i que seguirem lluitan per la llibertat dels Països Catalans i pel reconeixement dels drets democràtics del nostre poble".

"No estem celebrant una derrota. Ans al contrari, celebrem que la lluita segueix viva"

Després vaig anar a dinar a Corbera, amb els amics d'Esquerra. Ha estat una veritable immersió patriòtica.

RETORN A LA RUTINA

Després de dos mesos de desconexió de tot en general, tornem a començar amb la quotidianitat del día a día.

Ha estat un estiu tranquil, poc calorós que ha estat rematat per un viatge a la TOSCANA, un lloc preciós on he experimentat la matèixa emoció de fa 26 anys que hi vaig anar per pimera vegada.

Cada poblet té el seu encant i a cada raconet et trobes amb un castell, amb una plaça o amb un monument espectacular.

Vam visitar: Pisa, Volterra, Florència, Colle de Valdesa, Sant Giminiano, Sant Miniato, Castellina in Chianti, Rada in Chianti, Poggibonsi, Monterigione, Lucca, Certaldo, Pienza, Montalcino.

El millor Chianti és el Brunello de Montalcino, però en matèria de vins jo sóc molt nacionalista i penso que un bon Priorat és difícil de superar.

WOODY ALLEN: EL MEU íDOL

Puc dir que he realitzat un dels meus somnis. Ahir a Rambla Catalunya de Barcelona vaig poder admirar a aquest singular personatge (llàstima que no portava una càmara de fotos). El sorprenent és que no t'impacta tant el fet de veure'l en persona perqué és
sempre ell mateix tant a les pel.licules com en persona.
Amb els seus pantalons i camisa, les seves ulleres i el seu barret de pescador anava caminant, pensant i dirigint la seva propera pel.licula que espero amb impaciència malgrat
que hi surti la Penelope.
Dins de la meva filmografia particular hi ha un apartat especial on hi són totes les seves pel.lícules que moltes nits
les miro i les remiro i disfruto dels diàlegs genials que tenen totes elles.
Jo trobo que a les seves pel.lícules podrirm dir que hi ha tres categories. A la primera serien aquelles pel.lícules que rius,
t'ho passes bé i destacaria "Dias de ràdio".
La segona podriem posar "Annie Hall" i "Manhatan" i a la
tercera pel.licules que et poden colpir com "Interiores, "Hanna i sus hermanas", "Otra mujer"
I no puc deixar de banda "Match Point", la película més original de les darreres que ha fet.

Vull destacar que el passat 14 de Juny la Universitat Pompeu Fabra el va investir DOCTOR HONORIS CAUSA.

Després d'aquesta entrada aparcaré el meu "Racó" perqué marxo a Torredembarra fins a la festa Major, sense internet, sense haber d'escoltar comentaris rancuniosos i incoherents o sigui
amb desconexió total i amb l'anonimat, quedant-me amb la imatge dels nous carres de Flix,
tant bonics i acollidors que molta gen no ha sabut apreciar,

Des d'aquí desitjo bones vacances a tots els que llegireu aquesta entrada del meu "Racó" i
sobretot molta sort i moltes felicitats a AURORA MASIP en la seva nova tasca com a Portaveu del Govern de la Generalitat.

COMUNICAT DE CONDEMNA DELS FETS DEL 17 DE JUNY

Comunicat de condemna dels fets del Diumenge 17 de juny de 2007 a laPlaça Prim de Reus.El Casal Despertaferro! en nom de la pròpia entitat i de totesaquelles a les que acull (Maulets, C.E.Despertaferro!, Bou de Reus,Acció Solidària IGMAN, AJR i Euskal Komisioa) condemna enèrgicament iamb total contundència els fets següents, ocorreguts el Diumenge 17 dejuny de 2007 a la Plaça Prim de Reus:Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de laplaça de Prim de Reus, en motiu de la Festa Major de St Pere, van sercremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració deltítol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol.Diversos individus, de totes les edats, es van enfilar als fanals percremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre lagent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns delsmanifestants lluien banderes franquistes (a la imatge que us adjuntem)i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes ibufandes merengues.El Casal Despertaferro! exigeix explicacions a la Policia Local, al'Ajuntament Reusenc, en especial al Senyor Ortiz (regidor de viapública, i responsable últim dels fets) per esbrinar els motius perels quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, aixícom la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim,tot i ser-hi present diversos memebres de la Policia Local presents enel moment dels fets.El Casal Despertaferro! en nom de totes les entitats que representa,estudia presentar denúncia davant de la justícia per depurarresponsabilitats, i aplicar la llei per igual; per evitar com comsovint es fa des de l'Ajuntament i estament policials, acusanr ireprimir opcions independentistes i d'esquerres i deixar que actestant greus com els esmentats quedin en l'oblit, i els seus impulsors iactors impunes.Així també el Casal Despertaferro! espera i exigeix una rotundacondemna dels fets de part de l'Ajuntament i estaments socials localsi que siguin aquest primer qui prengui la inicitiva legal.Cap agressió sense resposta.

PER A UN AEROPORT INTERCONTINENTAL PER UNA GESTIÓ INDIVIDUALITZADA

RECLAMEM
Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub)
de vols intercontinentals.

Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, l’ubicació definitiva de companyies
i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius
de servei al client, coneguts per tota la societat.

Que la gestió de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir,
que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d’eficiència i amb l’opció de participació
dels sectors públic i privat.

ADHESIÓ
http://www.aeroportintercontinental.cat/

ALBERT OM

Aquí teniu un article de l'Albert Om publicat al diari Avui sobre el programa de Telemadrid "Ciudadanos de segunda".

Gràcies, Telemadrid, per haver-nos obert els ulls. A vegades ha de venir algú de fora per fer-te veure el més obvi: que el llistat de víctimes de la persecució del castellà a Catalunya és inacabable.Fixeu-vos, si no, en el pobre Pepe Rubianes. Pel sol fet d'actuar en castellà, ha tingut el teatre buit cada nit durant 10 anys. També ha patit el boicot de la televisió pública catalana, que mai no l'ha convidat a cap dels seus programes. Més sort, si ho podem dir així, han tingut els Estopa: TV3 els ha entrevistat en tres ocasions, però sempre amb traducció simultània a la variant garrotxina del català.
Per Sant Jordi, escriptors en castellà com Antonio Gala o Lucía Etxebarria ja saben que tenen l'entrada prohibida a Catalunya i que les seves piles de llibres acaben sempre escampades per terra. Més o menys el que li passa a La Vanguardia, que ja és l'únic diari en castellà que queda als quioscos. La històrica capçalera resisteix heroicament gràcies al voluntarisme de la gent que hi treballa i a les aportacions desinteressades de ciutadans que no volen que el castellà mori a Catalunya. Amb tot, els seus exemplars, cada dos per tres, apareixen cremats.
Al Barça, els pocs jugadors que encara gosen utilitzar el castellà amb la premsa són automàticament apartats de l'equip i destinats al gimnàs -cas de Ronaldinho-, on el seu company Oleguer, amb el suport de la junta directiva, els sotmet a un programa de xoc per inocular-los el virus de l'independentisme. I al cinema, els ciutadans (de segona) que, rebuscant a la cartellera, opten per anar a veure una pel·lícula en castellà ja saben que tindran les pitjors sales i els pitjors horaris, i a l'entrada seran insultats i vexats per la mateixa colla de radicals que apedreguen Joan Manuel Serrat o Manolo García per cantar encastellà.I sí, és veritat que a Catalunya se celebra la Feria de Abril, però encara és més cert que no ha rebut mai ni un sol euro de subvenció de les institucions. I sí, a un andalús d'origen com Justo Molinero se li han concedit llicències de ràdio, però amb la condició que al festival de Can Zam només s'hi pot escoltar música en català d'exmembres d'Els Setze Jutges.I sense anar més lluny, Catalunya deu ser l'únic país del món on el president del govern no és la persona més preparada, sinó qui va poder acreditar un RH autòcton més elevat, qui va mostrar més cognoms mostrats en el seu arbre genealògic i qui va superar amb millor nota l'examen de nivell C de català obligatori per a tots els candidats. O sigui que gràcies, Telemadrid.
Albert Om: "Pel darrere", Diari AVUI