EL MEU 11 DE SETEMBRE

Aquest 11 de setembre he cantat 4 vegades els segadors i com sempre m´he emocionat. Després em miro la gent que m'envolta i m'acompanya en el cant i penso que és curiós com hem convertit el record d'una derrota en un cant de la lluita per la independència.

Vaig començar el dissabte a Tortosa amb una extraordinària conferència de l'independentísta

Oriol Junquera, professor d'història a la universitat Autònoma de Barcelona, prolífic escriptor,

promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i un peculiar i genial orador. La seva conferència tractà en la època que va del 1707 al 1714, quan catalunya és derrotada i perd les llibertats nacionals. El seu discurs va arrivar a un grau absolutament sorprenent quan parlant en tercera persona del plural ("ells lluitaven") va passar a la segona ("vosaltres ressitíeu") i ens va fer sentir a tots protagonistes de la història.

Diumenge va tenir lloc l'acte institucional de l'Ajuntament on es va llegir el manifest a càrrec del nostre escriptor, Andreu Carranza amb un gran nombre de gegants de nens del poble.

A la Plaça Major els menbres de "L'Ateneu popular independísta de Flix amb el lema

"1707-2007: 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" van llegir un manifest que m'agradaría destacar algun paràgraf:

"Mentre bona part de la classe política utilitza la Diada com un espai tradicional i de mer folklorísme, nosaltres els recordem que restem dempeus i que seguirem lluitan per la llibertat dels Països Catalans i pel reconeixement dels drets democràtics del nostre poble".

"No estem celebrant una derrota. Ans al contrari, celebrem que la lluita segueix viva"

Després vaig anar a dinar a Corbera, amb els amics d'Esquerra. Ha estat una veritable immersió patriòtica.