1908-2008 100 ANYS DE L'ESTELADA

ON ÉS WALLY?

FELICITATS JOAN

Joan Bagés Rubí ha estat el guanyador del premi de la "Asociacion de Música Electroacústica" representant a Espanya al festival SINTESIS DE BOURGES amb l'obra
"CALIDA CONSTRUCCIÓ" basada en la pintura del tortosí Jaume Rocamora.
L'obra serà editada comercialment en un CD de 5 països.
Moltes Felicitats.

TV3 CONTRA LA VAGA DE MESTRES

Atenció companys! En els dos últims dos programes dels Matins de Tv3 (dies 13 i 14) s'ha parlat de la VAGA en aquest programa parlant bastant malament i en contra del professorat amb afirmacions falses i fregant la il·lagalitat.
Estaria bé que tots els mestres decebuts i que van donar suport a la vaga enviessin un mail a 'matinstv3@tv3.cat' amb el seguent comunicat.
'En el programa amb el debat de 'el dret a la vaga',
s'ha parlat d'aquest dret però també específicament
de la vaga del DIJOUS 14.Respecte aquesta última
s'han realitzar afirmacions falses. A més de no ser-hi
tertulians realment informats (que entenc que aquest
no era el tema del debat). La senyora Pilar Rahola ha
afirmat que: 'perquè és tant gratis anar a la vaga en el
sector de l'educació'. A més de fer al·lusions directes
(comentaris) en contra de la vaga sense haver-hi la
gent adient per defensar la postura contrària.O sigui,
pels mestres o professors no és gratis anar a la vaga ni tan
gratis. Per cada dia de vaga perdem més de 100 €! i no
estem demanant millores salarials...El senyor Josep Cuní
també ha comentat que: '...al final descompten poc...'
i'...negociacions posteriors a la vaga...', referint-se als
pocs diners que descompten per el dret de fer vaga i com
comprendran crec que és molt discutible dir que més
de 100€ són pocs diners per fer un día de vaga.
Amb aquests comentaris i com espectador de tv3 crec
que s'ha informat malament a tot Catalunya respecte
aquest fet, donant una opinió a la gent de que els mestres
fan vagues tant gratis i 'a la lleugera'. Per tant, demanaria
que en posteriors programes s'aclareixi realment aquesta
informació (i si consideren oportú detractant-se dels
comentaris erronis realitzats en aquest programa) degut
al mal que han fet en aquest sector i a la opinió pública.
Gràcies.

XAVIER VENDRELL PRESENTA EL SEU LLIBRE

El dimecres 13 al vespre i a la Biblioteca de Mora d'Ebre, Xavier Vendrell presentà el seu llibre "Perdonin les molèsties". El dirigent d'Esquerra va fer un repàs dels darrers 20 anys de l'independentisme, des de la diversitat de partits i grups (PSAN, MDT, Crida, Catalunya lliure) a la refundació d'ERC que, a finals dels 80, acull totes les forces que aspiren a la independència per la via democràtica. Vendrell va remarcar la necessitat de construir una majoria social a partir de la seducció i del discurs social que evidenciï que Espanya és un mal negoci per a tots els catalans, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin, perquè tots els catalans som víctimes de l'espoli fiscal de l'Estat.
Personalment em va agradar la seva afirmació que Esquerra és l'únic partit que té un objectiu clar i que quan diem que ho aconseguirem, tothom sap de què parlem.
Des d'aquest racó m'agradaría que tothom faci una reflexió sobre la importància d'obtenir una bona representació al Congrés i al Senat, perquè a Madrid es prenen moltes de les decisions que ens afecten.

Sobirania i Progrés conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir et conviden a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya. L’acció de recollida de signatures prevista per al proper 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya Decideixo decidir! que promouen ambdues plataformes a fi d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin als estat respectius la competència de fer referèndums, és a dir consultes populars vinculants.

ACTE DE PRE-CAMPANYA A FLIX

Ahir dissabte al restaurant Guillen de Flix va tenir lloc un dinar de pre-campanya d'ERC amb el cap de llista per Barcelona, Joan Ridau, els candidats al Congrés per la demarcació de Tarragona, Lluís Aragonés (ex senador de la passada legislatura),la Carme Pelejà (alcaldesa de La Fatarella)i el candidat pel Senat i alcalde de Flix , Pere Muñoz. Amb una cinquantena de militants, entre els quals, l'alcalde de Miravet, Toni Borrell, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran, l'alcalde de Benissanet, Fidel Ciurana, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa i el Director dels ST de Cultura, Xavier Vega.
En els parlaments, el Pere Muñoz va remarcar la necessitat d'anar a Madrid a exigir les infrastructures viàries i ferroviàries que tant necessitem les Terres de l'Ebre. Quant al Joan Ridau, es va centrar en la necessitat de millorar el finançament de la Generalitat per poder ser el país de primera que els catalans, hagin nascut on hagin nascut, necessitem.

QUIN NIVELL!!!

Escolteu per curiositat com canta el "VINCERÓ" del TURANDOT DE PUCCINI un concurssant de la versió anglesa de l'OT.

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Aquesta novel.la és la única que va escriure J.D. SALINGER, a part de 9 contes i algunes altres històries que mai va publicar.
Salinger va nèixer a Nova York al 1919 i va escriure aquesta novel.la inquietant el 1951. Jo l'he relleigida fa poc i em va tornar a fascinar no sol pel tema sinó pel llenguatge que fa que la novel.la sembla que sigui actual.
Ens presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa del col·legi on estudia per tornar d'amagat a Nova York.
Els dos llargs díes que Holden passa a Nova York són una fugida personal. És un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu no té valors i només practica la hipocresia, cosa que no pot suportar. Al final ens adonem que tot el relat en primera persona el fa des d'un centre psiquiàtric.

FREIXENET 2007

Aquesta és la versió íntegra del spot de Freixenet dirigit per Martin Scorsese.

ES DIVERTIT

JA TINC 50 ANYS

El día 10 d'aquest més vaig fer els 50. Ja soc del club dels 50 que anem cap a la seixantena. De fet és el mateix que els 49 però el día abans estaves a la quarentena.
Voldría que viessiu uns punts de llibre que la meva familia i els meus amics (sabedors que en soc col.leccionista) hem van regalar.

BubbleShare: Share photos - Delicious Christmas Recipes.

DRET DE CONQUESTA

El passat diumenge al Palau Sant Jordi va tenir lloc un acte organitzat per la COMISIÓ DE LA DIGNITAT, per a reivindicar el retorn de tots els papers de l'arxiu de Salamanca a Catalunya.
Aquest és un dels videos que es van passar.

UN ANY MENYS PER A LA INDEPENDENCIA

Ara fa un any que uns pocs independentistes, representatius la societat civil catalana, vam decidir que volíem ser molts més. Després del ridícul que van fer els nostres polítics a l’hora de defensar l’Estatut del 30 de Setembre del 2006 varem pensar que calia fer alguna cosa. Estàvem segurs que la societat catalana havia d’estar plena de gent com nosaltres. Gent amb ganes de ser respectats pel què som o volem ser. Gent que creiem fermament amb la llibertat i amb la tolerància. Que ens fa mal i vergonya el baix nivell democràtic del règim constitucional espanyol. Gent que independentment del nostre color polític, racial o religiós tenim una cosa molt clara: Espanya i França no ens volen. Només volen els nostres diners. Per això vam crear la Plataforma Sobirania i Progrés. Una entitat que te per missió sumar els esforços de tots aquells que lluitem per la sobirania de la nació catalana i pel seu progrés. Ha arribat l’hora de tractar-nos a nosaltres mateixos amb el mateix respecte que tractem als altres pobles. Ha arribat l’hora de que Catalunya perdi la por.

Actualment prop de 20.000 persones ja ens han donat el seu suport, en ocasions fins i tot econòmic, per començar a treballar en algun dels compromisos que vam adquirir en presentar-nos en societat. L'exemple més clar és l’inici de la campanya per reclamar a l’Estat Espanyol la transferència a la Generalitat de la competència en matèria de referèndums, compromís que estem portant a terme conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i que porta per nom Decideixo Decidir.

Som conscients de les nostres pròpies limitacions humanes i materials, però això no ens porta a desanimar-nos sinó, tot al contrari. Sobirania i Progrés no és “la” solució als problemes de l'independentisme català, ni pretén ser-ho. Però si que és una eina que, si rep el suport adequat per part de la gent que creu en l'alliberament d'aquest país, pot arribar a esdevenir molt útil de cara a fomentar el sobiranisme dins de la societat civil.

Suposo que sabeu que últimament he estat objecte d’una acusació molt greu que es penalitza amb dos anys de presó. Un periodista català va descontextualitzar unes paraules meves, que en nom de la plataforma vaig dir al Fossar de les Moreres l’11 de setembre d’enguany. La resta de periodistes catalans van publicar “la noticia” sense contrastar res. Com us podeu imaginar ha sigut molt dur haver d’anar donant explicacions al respecte mentre els falangistes, no només es presenten a les Elecciones Generales cada quatre any sinó que cada 20 N munten un pollastre de rojigualdas a la capital del nostre país en homenatge al dictador i genocida més recent del poble català, Francisco Franco. És més: l’ex-dictador té una fundació que porta el seu nom i que paguem entre tots a base de subvencions estatals milionàries. Aquesta democràcia espanyola és insultant. Ens pot arribar a convertir en un poble fratricida on el pitjor enemic sigui un periodista o veí que t’acusa d’un delicte que mai no ha existit.

Però ens cal ser forts perquè aquesta és l’ultima oportunitat que tenim. I optimistes perquè malgrat tot som un poble amb sort. Perquè no tothom pot presumir d’haver viscut i lluitat per la independència del seu país com nosaltres farem. Guanyarem! Visca uns Països Catalans Lliures!

Joel Joan, president de la Plataforma Sobirania i Progrés

TEATRE: ÈRIC I L'EXERCIT DEL FÈNIX

És la segona entrada que faig sobre el cas de l'Eric. Aquells fets em van copsar molt i em van recordar el temps d'estudiant amb la dictadura i els "grisos" tirant boles de goma.

Ahir al teatre "LA LLANTERNA" de Mora d'Ebre es va representar l'obra, on el narrador era el propi ERIC, acompanyat d'un repartiment d'actors excepcionals.

Al teatre devia haver la meitat de la taquilla, hi havia gen, però no la suficient per donar suport a aquest pobre noi que la nit de l'11 de setembre de 2004 i amb solsament 14 anys, la seva vida va canviar per sempre.

Amb un text de Victor Alexandre i la direcció de Pere Planella, van construir una obra on mostra la fermesa de la familia de L'ERIC davant la injustícia, la llengua els drets dels infants, l'assetjament escolar, el poder d'internet, la llibertat d'expressió,

el dret a l'autodeterminació i els valors de la inmigració.

És una obra tragicòmica, que malgrat tot, no els impedeix trobar un lloc per al coratge, la ironia i el sentit de l'humor. Però no pots evitar que al final acabis plorant.